CRITICA

12/09/2023 - Nora el Hourch aconsegueix una pel·lícula directa alhora que subtil sobre una gran amistat desestabilitzada per les paradoxes de la lluita contra la violència sexual i les diferències socials

"Vivim una revolució, de manera que serà inevitable córrer riscos". Les bones intencions són sempre dignes d'admiració, però les conseqüències depenen en gran mesura de la posició que ocupem a la societat. La qüestió és que aquesta disparitat social deriva en dubtes per part de les víctimes d’agressions sexuals a l’hora de, per exemple, denunciar els fets. Això és precisament el que passa a HLM Pussy, la impetuosa òpera prima de la directora francomarroquina Nora el Hourch, que s'ha presentat a la secció Platform del 48è Festival de Toronto. I és que quan també entren en joc les amistats, es fa encara més difícil fer el pas.

Les protagonistes de la història són tres amigues de la infància, tan unides com ho poden estar unes joves de quinze anys vivaces, descarades, insolents, afectuoses i disposades a enfrontar-se al futur amb una energia encara ingènua, amb les seves sabatilles a la moda i una sòlida resistència a l'ambient verinós del seu institut dels suburbis parisencs. No obstant això, les tres joves no juguen a la mateixa lliga, ja que l’Amina (Leah Aubert) viu amb el seu pare cirurgià (Mounir Margoum) i la seva mare advocada (Bérénice Bejo) en un barri tranquil i acomodat dels afores, mentre que la Djeneba (Médina Diarra) i la Zineb (Salma Takaline) viuen en un bloc "desfavorit" en què els nois intenten imposar la seva llei. De sobte, un "noi dolent" (el germà gran del qual és el cap d'una banda de la zona) s'insinua a la Zineb sense importar-li gens ni mica el seu consentiment, la qual cosa porta l’Amina a gravar la trobada d'amagat i publicar més tard el vídeo a les xarxes socials des del compte anomenat "HLM Pussy". Aquest acte impulsiu de bona fe acaba per comportar un enorme perill ("Fins on heu gravat? Esteu mortes"), ja que en Zach (Oscar El Hafiane) es deixa portar pel fragor del moment, de manera que acaben escapant-se-li alguns dels actes més reprovables del seu germà. Aquest fet acaba desestabilitzant la relació entre les tres amigues, de manera que els pares de l'Amina la traslladen a un col·legi privat, mentre que la Djeneba i la Zineb, per la seva banda, es queden soles davant el perill...

HLM Pussy és un llargmetratge que, malgrat la sensació que pugui fer al principi, pren distància respecte a les "tradicionals" pel·lícules sobre els suburbis parisencs, ja que aconsegueix crear un mosaic a partir d'una sèrie de peces que va encaixant de manera progressiva, és a dir, les complexitats que comporta estar a cavall entre dues cultures, el pes de les diferències entre classes socials ("utilitza la nostra misèria per crear expectació"), el perillós poder de les xarxes socials, la zona grisa del consentiment i l’espinosa qüestió d'aportar proves quan es tracta d'agressions sexuals, per esmentar-ne només algunes.

A través d'aquesta obra, Nora el Hourch pren la temperatura d'una generació l'aparent tempestuosa senzillesa de la qual emmascara tota mena de matisos, encara que també ret un bell homenatge a l'amistat com a mitjà a través del qual superar els desacords i la discòrdia estructurals o situacionals. La pel·lícula, que és sens dubte tota una aposta per un futur femení compartit, desprèn un caràcter entranyable que deu molt a les seves tres joves protagonistes i a la passió intel·ligent i ben encarrilada d'una directora a tenir en compte.