CRITICA

04/04/2024 - Luis Zahera vola tan alt com a protagonista, juntament amb Javier Gutiérrez, de la road movie transeuropea de Pau Durà, que ja li poden anar reservant una nominació al Goya

Impressionant. Així és el treball de Luis Zahera a Pájaros, tercera pel·lícula dirigida pel també actor Pau Durà (després de Formentera Lady i Toscana), presentada a competició al passat Festival de Màlaga i a sales espanyoles de la mà de Filmax a partir de demà, 5 d'abril. Qui hagi vist l'intèrpret gallec encarnant paios sobrepassats de testosterona i adrenalina en pel·lícules de Rodrigo Sorogoyen com El reino i As bestas no se’n sabrà avenirdel seu nou treball. Perquè el seu fort aquí eleva –amb la complicitat del seu company de cartell, Javier Gutiérrez (qui vam veure fa poc també al volant al seu film Honeymoon)– aquesta road movie rodada en bells escenaris espanyols, italians i romanesos, a un nivell de sensibilitat gens fàcil d’aconseguir tractant-se d’una tragicomèdia.

El seu argument presenta el Colombo (encarnat per Javier Gutiérrez), qui treballa en un garatge obert 24 hores que complementa el seu escàs sou traficant amb marihuana. El Mario (Luis Zahera) és un paio aficionat a la contemplació d'aus que apareix de sobte i el contracta de xofer per anar a la Costa Brava a veure grues, ja que pateix pànic a conduir. Però en arribar al destí, aquestes aus han variat el seu rumb migratori cap al delta del Danubi… i en Mario necessita arribar allà com sigui i al preu que el seu company de ruta li demani.

D'aquesta manera la pel·lícula no només llisca per les carreteres europees, sinó que també es converteix en una buddy movie on dos homes madurs i força perduts hauran d'acceptar-se, conèixer-se i ajudar-se. Pot sonar a pel·lícula “entranyable” ja molt vista (els exemples d'aquest tipus d'estranya parella en pantalla són nombrosos, des de parells de policies o periodistes fins a vaquers), però tant l'humor irònic que destil·la com el gran nivell dels seus intèrprets (Zahera es va emportar la Biznaga de Plata a la Millor Interpretació Masculina per la seva tasca a Màlaga) aconsegueix assolir una bona quota d'emoció i empatia, malgrat una música massa present i emfàtica.

Pájaros retrata, doncs, dos paios no tan durs que intenten escapar de les seves gàbies respectives, quan realment les porten a sobre: l’un com a traumàtic sentiment de culpa i l'altre amb una no acceptada irresponsabilitat/immaduresa. Així, encara que el seu viatge conjunt serà físic a través de diversos països europeus, ho serà també sobretot introspectiu, posant-se ells a prova i canviant com mai no ho farien si no haguessin sortit volant dels seus nius.

Amb certa malenconia impregnant-ho tot, la comèdia i el drama viatgen amb aquests antiherois que –perquè, com assegura la saviesa popular, el contacte porta l'afecte– acaben fent coses més interessants que, simplement, orinar junts a un costat de la carretera.