CRITICA

“Civil War”, una guerra de mentida i una pel·lícula de veritat
La nova pel·lícula d'Alex Garland (Ex Machina, Aniquilación)
és una road movie que convida a recórrer uns Estats Units en plena guerra civil.

[...] Civil War no és una pel·lícula bèl·lica o d'acció, tampoc un thriller polític. Som davant d'una road movie les escenes de la qual estan tallades per una tensió que recorda el pols del millor Rodrigo Sorogoyen (Antidisturbios, El reino). La cinta ens presenta uns Estats Units en plena Guerra Civil i quatre periodistes que travessen el país d'una punta a l’altra. El seu objectiu és aconseguir una entrevista amb el president abans que els secessionistes (curiosament els bons) prenguin la Casa Blanca i acabin amb la seva vida, fet que sembla imminent. L'espectador segueix per tant un apassionant viatge amb cotxe en què cada proveïment de combustible suposa jugar-se el coll i cada nou estat que es travessa aixeca preguntes sobre la seva ideologia i la seva posició en el conflicte.

La producció és senzillament impecable. Garland mai no havia tingut un pressupost semblant i sap aprofitar-lo amb una posada en escena espectacular i grandiloqüent a càrrec de Rob Hardy. Cap de les seves pel·lícules no havia estat tan ambiciosa ni lluït tan bé. Lluït i sonat, és clar. Perquè a nivell auditiu és una experiència encara més intensa i demolidora. Com que són reporteres gràfiques dues de les protagonistes, el director juga sovint a reflectir escenes duríssimes amb les imatges estàtiques que elles fotografien i barrejant els crits de fons i les explosions amb cançons pop i amb gèlids silencis només interromputs pel disparador de les seves càmeres. És elegant, personal i com a suma de totes dues, captivadora.

Al capdavant de la història tenim una Kirsten Dunst en estat de gràcia que es veu escortada pel bessó perdut de Pedro Pascal, Wagner Moura; l'actor desaparegut de Dune, Stephen Henderson; i una Cailee Spaeny que presenta el desafiament més gran a la versemblança de l'obra. D'una banda està excelsa i de l'altra llueix massa jove per tenir sentit en aquell món i en els flirteigs en què a vegades es veu embolicada.
Amb tot això, el rendiment de l’elenc és magistral. Des de les seves interpretacions fins al disseny de la seva personalitat, passant per les seves relacions i per com es comporten davant de tot el que van vivint en el viatge. Gran culpa que la pel·lícula funcioni com ho fa són aquests quatre actors que es guanyen la nostra simpatia i interès des dels primers minuts. Fan que ens preocupem amb ells i que vulguem conèixer-los i que tot els vagi bé.

[...]Civil War és la pel·lícula més ambiciosa d'Alex Garland i també un dels millors treballs de la seva filmografia. Una road movie apassionant que ens convida a recórrer uns Estats Units devastats amb quatre periodistes capaços de trobar la bellesa enmig de qualsevol tiroteig. Les seves actuacions i cinematografia, totes dues portentoses, se sumen a una successió d'escenes desbordades de tensió i adrenalina. La cinta resulta tan bona que és una llàstima que li falti una mica més de rerefons, ja que al director i a molts dels seus personatges sembla que els és igual el conflicte tractat i els personatges.  


David Arroyo – as.com