CRITICA

Tot sobre 'Fly me to the Moon' amb Scarlett Johansson i Channing Tatum

Ens explicarà com la Casa Blanca i la NASA es van guanyar el favor del públic, i un pla B per si alguna cosa fallava, en el seu objectiu de portar els primers homes a la Lluna.

Després d'haver estrenat l'any passat als cinemes Los asesinos de la Luna de Martin Scorsese i Napoleón de Ridley Scott, i de l'estrena a principis de febrer de la comèdia d'espionatge Argylle dirigida per Matthew Vaughn, Apple Studios prossegueix amb la política de llançar primer a les grans pantalles les seves produccions més ambicioses, i ja després a través de la seva plataforma de streaming. Ara és el torn de Fly me to the Moon i que compta amb una parella estel·lar com a protagonista, Scarlett Johansson i Channing Tatum.

Dirigida pel també productor i guionista Greg Berlanti en el que serà el seu quart llargmetratge, després de debutar l'any 2000 amb El club de los corazones rotos i després de Con amor, Simón de 2018, hi inclourà la seva especialitat, abundants dosis de comèdia romàntica, encara que el que ens relatarà el film són els ets i uts de la NASA per aconseguir enviar el primer coet tripulat a la Lluna i que va culminar amb èxit, amb les primeres petjades dels astronautes Neil A. Armstrong i Edwin E. Aldrin Jr. en el nostre satèl·lit el 20 de juliol de 1969 a bord de l'Apol·lo 11.

El títol fa referència a la coneguda cançó escrita el 1954 per Bart Howard i cantada per Felicia Sanders (i originalment titulada In Other Words), d’entre les múltiples versions de la qual la de Frank Sinatra va ser la més popular i la que es va vincular amb la promoció del projecte de les missions Apol·lo.

A la carrera espacial dels Estats Units per avançar-se als soviètics en l'objectiu de trepitjar per primera vegada la Lluna, no tot funcionava com era d’esperar. Problemes tècnics que semblaven irresolubles, inconvenients d'última hora i molts dubtes sobre l'èxit de la missió. Però la NASA seguia endavant amb la seva obsessió. I per començar a donar-hi bombo i platerets, i guanyar-se el favor de l'opinió pública, van contractar tota una experta en màrqueting, Kelly Jones (Johansson), qui a més haurà de treballar estretament amb el director de llançament, Cole Davis (Tatum).

I, bé, com era d'esperar, no només saltaran espurnes entre tots dos, ja que les topades no trigaran a convertir-se en alguna cosa més, una irresistible atracció mútua. A més, quan la Casa Blanca considera que la missió és massa important per fracassar, Jones rep l'ordre de simular un allunatge fals com a suport i comença el veritable compte enrere... Aquesta és la sinopsi de la pel·lícula en un guió escrit per Rose Gilroy (filla del guionista Dan Gilroy i l'actriu Rene Russo) i Sharon Maguire, a partir d'una història de Bill Kirstein i Keenan Flynn adaptant la novel·la d'Alyson Noel. […]