N
CINEMA DOCUMENAT
 

PRESENTACIÓ

“Eren anys molt fervents just després de la guerra: el cinema italià revolucionava amb el neorealisme la manera de fer cinema afirmant una necessitat de veritat
que corresponia a una exigència moral abans que estètica."

"No era cinema documental, sinó més aviat escrupolosament documentat
amb la finalitat de restituir la veritat i fer ressorgir emocions.
"


Francesco Rossi
Parlament fet a la recepció del Lleó d'Or al conjunt de la seva carrera
en el 69è Festival de Cinema de Venècia (2012).
[Parlament complet]

   

Per què (pot servir) un cicle de cinema documentat a CineBaix?

Cinema documentat vol ser una proposta que proporcioni els elements suficients per reflexionar sobre la nostra realitat social i política. Donar a conèixer pel·lícules (documentals, ficció, curtmetratges, etc.) acompanyades de llibres, informes o articles, i amb la presència de directors, escriptors, periodistes, etc. Sempre amb la intenció de proporcionar diverses mirades a un tema o conflicte actual.

Un cop al mes, us proposem trobar-nos a CineBaix per debatre temes d'actualitat de la situació social, política, econòmica i cultural de Catalunya i Espanya.

Aquesta proposta recull la tradició de cinema social o cinema polític que al llarg de la història i amb una abundant filmografia, presenta una visió de fets històrics i conflictes socials amb la política com a eix central. També la tradició dels cinefòrums i dels cineclubs, que treballen perquè el cinema independent, d’autor i de qualitat, representi una opció més d’oci creatiu valorat com un bé cultural.

Amb la proposta de cinema documentat volem ampliar la nostra concepció de cinema de proximitat. Volem aproximar-nos als conflictes i lluites de la nostra societat. Alhora neix com un complement de l'ampliació de La Mostra de CineBaix en diferents cicles al llarg de l'any, i també per substituir El Documental del Mes, que no tindrà continuïtat en la nostra programació.

Per què ajuntem cinema, llibres, informes, etc.?

En base a una concepció del cinema com un mitjà de comunicació i educatiu, facilitar que després de sortir de la sala, una vegada acabada la sessió, puguem seguir ampliant i reflexionant sobre el tema mitjançant les recomanacions de materials fets o de les propostes presentades en l'apartat de Cinema documentat del web de CineBaix.

També en base a una concepció del cinema com una eina per donar suport a un canvi social que fomenti la tolerància, el respecte, la cohesió social i la convivència, així com la lluita contra les desigualtats i la pobresa, i com a compromís amb les propostes de resolució dels conflictes que ens envolten dins una cultura de la pau.

Comencem aquest cicle el dissabte 20 de gener de 2018 a les 19.15 hores amb la projecció de Lesa humanitat, una pel·lícula d'Héctor Fáver, i un llibre, El franquisme que no marxa, de Lluc Salellas.



GENER 2018
CINEMA DOCUMENTAT: Una pel·lícula i un llibre
DISSABTE 20 a les 19.15 hores
CINEMA

Lesa humanitat. Una pel·lícula de Héctor Fáver

Donar veu i visibilitat a les víctimes del Franquisme, recollir els seus testimonis, acabar amb la indiferència de bona part de la societat i restituir el seu dret a la memòria i a la justícia són els objectius del projecte de documental LESA HUMANITAT, un documental sense ànim de lucre sobre memòria històrica i justícia universal.

Què passa quan els drets humans es violen de manera continuada i sistemàticament?. I si a més aquests delictes de genocidi han tingut lloc en un passat recent?. I si a més existeixen lleis emmarcades dins un marc democràtic que emparen la impunitat i exoneren als genocides?. La jurisdicció universal pot conformar una gran motivació que pugui accionar i impulsar resolucions judicials que vetllin per la reparació de les víctimes que han patit la indefensió i als quals se’ls ha coartat la seva llibertat com a ésser humà.

LLIBRE
El franquisme que no marxa
Lluc Salellas i Vilar - Edicions Saldonar, Barcelona, 2015, 126 pp.

El llibre (...) es dedica a fer un seguiment d’una bona mostra de ministres i alts càrrecs franquistes, i com aquests han continuat ocupant espais estratègics dins l’organigrama del poder real espanyol. Això vol dir una arrelada praxi de portes giratòries en què els antics monopolis privatitzats (especialment a l’era Aznar), els consells d’administració dels principals contractistes, i les vaques sagrades de l’empresariat representen un contínuum on dictadura i democràcia es diferencien per matisos i estètica, i on les continuïtats s’imposen als canvis. Els cognoms, les nissagues franquistes, tant a escala global com local, esdevenen clara mostra que el poders fàctics, l’Espanya profunda, mantenen el seu control des d’unes dues mil famílies. O, per expressar-ho en altres termes, tot parafrassejant von Clausewicz, la democràcia anomenada com a constitucional és la continuïtat del franquisme per altres mitjans. (Ressenya publicada al Setmanari La Directa)
   
   
FEBRER - 2018

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: