”El tercer asesinato”: Obra mestra sobre la pena de mort i de vida
El cinema del japonès Koreeda té sempre tots els ingredients del millor classicisme, tradició, sentiment, emoció, dramatúrgia, relacions (familiars) complexes, reflexió ètica...
El cinema del japonès Koreeda té sempre tots els ingredients del millor classicisme, tradició, sentiment, emoció, dramatúrgia, relacions (familiars) complexes, reflexió ètica..., i a més assumeix risc narratiu i perspectiva moderna. Koreeda, encara que també, no és només una mena de testaferro d'Ozu, i aquí, a El tercer asesinato, i sense eludir picades d'ullet de punt de vista i d'imatge (trens, cables que es creuen, perspectives...), assaja un prodigiós canvi de vies per narrar amb absoluta personalitat una intriga criminal, un desenvolupament judicial que es converteix, davant la sorpresa de l'espectador, en un filosòfic assaig sobre la justícia i la identitat del jutge, la culpabilitat de l'assassí, la funció de l'advocat i la mà de Déu.
Argument clàssic: ja en la primera escena es mostra l'assassinat d'un home i el seu assassí confés, i hi ha per tant un criminal, una acusació, un defensor i unes indagacions per aclarir els fets i el major grau de veritat sobre les motivacions i els efectes del crim. El cinema americà ha establert unes regles per a aquest tipus de pel·lícula i de narració, i Koreeda passa molt per sobre de totes elles: altera el ritme, dosifica la intriga amb més pausa que pressa, provoca idees, dubtes, postures morals i reaccions totalment imprevistes dins el gènere, i no busca tant l'entreteniment (conegut) com el trastorn i el desconcert (ignorat, insòlit). I així arriba a un terç final en què sol·licita de l'espectador tota la subtilesa que ell escampa (aquest home que obre les mans, allibera l'"ocellet" i encara tota la profunditat del missatge de Koreeda) per comprendre tot l'abisme que ens ha explicat. No és una pel·lícula fàcil, però sí meravellosa i pleníssima de significat. La relació entre l'acusat i el seu defensor, tan ambigua i tan profunda sobre el comportament humà, està travada no només per diàlegs fascinants sinó també per un ús de la càmera i de la llum magistrals. Poques vegades la lentitud i la confusió (el puzle de la Veritat) es vesteixen amb tan brillant agilitat i claredat.
|