El Totone, de 18 anys, passa la major part del temps bevent cerveses i de festa a la regió del Jura amb el seu grup d'amics. Però la realitat l'atrapa: ha de cuidar la seva germana de 7 anys i buscar-se la vida. Aleshores es proposa fabricar el millor formatge Comté de la regió, això li faria guanyar la medalla d'or al concurs agrícola i 30.000 euros.
Crítica:
17/05/2024 - CANES 2024: Louise Courvoisier introdueix una alenada d'aire fresc amb el seu primer llargmetratge, que segueix un jove sense gaires opcions que s'endinsa en una nova aventura
"Pots fer foc? Saps com es fa el formatge?" És al cor del Jura, en un món de vaques lleteres, festes agrícoles i producció de formatge Comté, però sobretot en el solc d'una sèrie de joves locals davant la imminent necessitat vital de prendre les regnes de les seves vides en un context difícil, on la jove cineasta francesa Louise Courvoisier ha decidit submergir-se -amb gran precisió i magistral senzillesa- a través del seu primer llargmetratge, La receta perfecta, que s'ha estrenat a la secció Un Certain Regard de la 77a edició del Festival de Canes.
“Estic de merda fins al coll (...), no faig altra cosa que cagar-la i sento que el que faig no va enlloc”. Per a l'impulsiu Anthony (Clément Favreau), conegut per tothom com Totone, els dies de despreocupació, flirtejos d'una nit els noms dels quals ni tan sols recordes i borratxeres al poble amb els seus amics de la infància en Jean-Yves (Mathis Bernard) i en Francis (Dimitri Baudry), acaben de forma inesperada i sobtada amb la mort accidental del seu pare. El jove de 18 anys, que automàticament passa a ser responsable de la seva germana petita Claire (Luna Garret) i no té un matalàs de què servir-se ni família a qui recórrer, es veu obligat a vendre l'equip de la petita fàbrica de formatge del seu pare (un negoci en què no tenia cap interès). Però quan s'assabenta d'un concurs que premia amb 30.000 euros el millor formatge Comté, decideix passar a la clandestinitat —amb l'ajuda dels seus dos amics i el suport de la seva germana— i provar sort en una feina de la qual no té ni idea. El que Totone sí que sap és que fa falta llet, i dona la casualitat que la qualitat afruitada de la llet produïda per la jove grangera Marie-Lise (Maiwene Barthelemy), que se li insinua obertament, és famosa a tota la regió. El problema és que no hi ha diners, així que haurà de mentir i robar molt en una “operació Comté” que serà de tot menys segura.
La receta perfecta té un fort atractiu que va més enllà de la simple moda del cinema francès de “redescobrir la província i el camp francès” (Un héroe singular, Chien de la casse). Es tracta d'una història de pas a l'adultesa accessible a tots els públics, una cinta que injecta un refrescant estil de comèdia de “pagesos de poble” en temes humans i socials que molts haurien convertit en drames. A la seva manera, la pel·lícula aborda amb precisió (el guió està escrit per la directora juntament amb Théo Abadie) i gran autenticitat (cap dels intèrprets és professional) el tema de la joventut i la cultura a les zones agrícoles, des de la feina (“em llevo a les 5 del matí i acabo a les 10 de la nit, no tinc caps de setmana, no tinc vacances i em passo els caps de setmana emborratxant-me”) fins a la transmissió d'una herència formatgera, passant per alguna distracció (les carreres de cotxes), la família, l'amistat i l'amor. Tots aquests són ingredients molt senzills —però hàbilment equilibrats— que sortegen els estereotips i converteixen aquest primer llargmetratge en una veritable recepta d'èxit.
