Seqüela de Downton Abbey: Una nova era. Segueix la família Crawley i el seu personal a mesura que s'endinsen a la dècada del 1930. Mentre decideixen com conduir Downton Abbey cap al futur, tots han d'acceptar el canvi i donar la benvinguda a un nou capítol.Properament...
Crítica:
Com és de bona aquesta nova entrega de Downton Abbey: The Grand Finale? La pel·lícula trenca amb la maledicció de la tercera entrega oferint una pel·lícula en la mateixa línia que les dues primeres, però aconseguint seguir sent sempre excel·lent, tant en la narració com en la direcció o en la interpretació, que sempre està a to.
Pel que fa al repartiment, continua sent igual d'agradable veure els actors de la sèrie i de les dues primeres pel·lícules, i la química funciona tan bé com sempre. Mereix una menció especial el personatge de l'Edith (Laura Carmichael), que per fi obté el paper que es mereix com a dona forta i influent que va a ajudar els membres de la seva família en el moment oportú, respectant l'etiqueta britànica. També hi ha un bonic homenatge a Maggie Smith, morta fa uns quants mesos.
Pel que fa a la història, la pel·lícula ofereix una conclusió a l'alçada de les expectatives, amb una narració que aconsegueix desmarcar-se de la sèrie i de les altres pel·lícules, proposant temes innovadors, però tabús per a l'època representada, i que continuen sent pertinents avui dia. Està ben fet sense passar-se... correcció britànica, en definitiva.
La fotografia està tan cuidada com sempre, i ens encanta! També hi ha molt d'humor, en el moment just, sense caure mai en l'slapstick (recordem que la pel·lícula no és una comèdia).
En resum, Downton Abbey: The Grand Finale és una pel·lícula molt agradable, sense notes falses, i a l'alçada de la conclusió que esperàvem. Val la pena veure-la.
