28/03/2025 - L'òpera prima de Gala Gràcia fa olor de camp i fa gust de veritat, la de dues germanes de vides oposades que han de reajustar les seves vides després de la mort del seu pare

Presentada a la secció oficial a concurs del 28è Festival de Màlaga (on va obtenir la Biznaga de Plata a la millor música, obra de l'artista lusità Filipe Raposo), Lo que queda de ti, primer llargmetratge de l'espanyola Gala Gracia, va apuntalar encara més el bon nivell del certamen aquest any.

Perquè, rodada al Pirineu aragonès, la pel·lícula traspua autenticitat per cadascun dels seus fotogrames quan narra el que li passa a la Sara (interpretada per Laia Manzanares), una prometedora pianista de jazz a Nova York, quan torna al seu poble natal després de la mort del seu pare. Mentre intenta retrobar-se amb les seves arrels, recuperar el temps perdut i mantenir viu el record amb el seu progenitor, patirà topades amb la seva germana, encarnada molt convincentment per Ángela Cervantes (qui va obtenir el premi a la millor actriu protagonista en aquest mateix certamen pel seu esborronant treball a La furia).

Però no caiguem en l'encasellament fàcil d'englobar Lo que queda de ti com a neoruralisme espanyol, ja que –com feien altres títols com ara As bestas o Suro– va molt més del reflex d'una forma de vida per parlar de pertinença a un territori, retrobament amb les arrels i intents per recuperar l'impossible de rescatar. A més del sentiment de culpa per haver estat absent.

Tot això inquieta la protagonista d'un film que, a més, plasma a la perfecció com n'és de sacrificada l'explotació ramadera, els peculiars codis del camp i les relacions humanes i comercials que s'hi estableixen. No s'assembla gens a viure a Nova York. I tot això ho experimenta el personatge central, una dona que, mentre es retroba amb el seu passat, intenta encaixar-hi, com quan era nena. Les emocions pretèrites reapareixen així en forma d'objectes emmagatzemats per a l'oblit i amb aquest grup d'amics que van quedar enrere i amb els qui no resulta senzill tornar a connectar.

Gala Gràcia transmet aquests conflictes interns des de la veritat més rotunda, ja que ella mateixa va créixer en un poble similar al que apareix a la seva òpera prima. I, sobretot, mostra com el destí separa les persones properes en funció dels camins presos: la germana que va seguir al seu lloc de naixement i va edificar-hi la seva existència en comparació amb aquella que un dia va volar del niu seguint el seu talent i capacitats, impossible de desenvolupar allà. Aquesta topada entre germanes, encara que en el fons no hi falta l'afecte més profund, i el treball de les seves magnífiques actrius eleven poderosament l'emoció continguda d'aquest film, magnífica carta de presentació d'una nova cineasta.      

Alfonso Rivera - cineuropa.org