Marina Salas enlluerna al Festival de Màlaga com a protagonista del fenomen literari 'También esto pasará'

L'adaptació de la novel·la de Milena Busquets mereixia ocupar un lloc menys perifèric al certamen

"Són millors els llibres que els homes, Blanca”, li diu la seva mare només arrencar También esto pasará, l'esperada adaptació del fenomen literari de Milena Busquets on l'autora va abocar la pena per la mort de la seva mare, l'editora Esther Tusquets. María Ripoll, que per fi surt del circuit de la comèdia romàntica televisiva, tria començar la seva aproximació a la novel·la amb un flashback, amb gra, amb nostàlgia, una decisió que sembla la idònia tractant-se d'un llibre sobre la memòria, sobre com de presents arribem a tenir els que ja no hi són.

También esto pasará, que s’estrenarà el 9 de maig, és, precisament, això. Un monòleg interior d’una filla sobre la seva mare que s’acaba de morir. Una successió de records travessats a la gola, una crònica d'un duel de tu a tu, una confrontació amb la vida que queda després de la mort.

Ripoll és conscient que aquí, en aquesta lletania que enfronta l'eros i el tànatos, rau el poder de la novel·la de Busquets, que va conquistar el públic i la crítica el 2015. I per això no es permet prescindir-ne i la converteix en una veu en off que se superposa sobre les imatges al llarg del metratge. I així inclou alguns dels paràgrafs més subratllats (com “el contrari de la mort no és la vida sinó el sexe”, precisament) que agradaran als fans.

El film es manté fidel a la novel·la també en el retrat de la protagonista, aquesta criatura de 38 anys amb dos fills de dos marits diferents, egoista, nena rica, incapaç de fer les paus amb el buit que ha deixat la seva mare en la seva vida que s'embarca en una successió de trobades sexuals, satisfaccions momentànies que no l'omplen com el gran amor de la seva vida: la seva mare.

Preval el to que ja tenia el llibre de Busquets, entre la tragèdia i la superficialitat més banal, entre el dol dolorós i les estampes d'una costa catalana amb més brillantors que un anunci d'Estrella Damm, un equilibri que va connectar amb lectors de mig món (jo no era entre ells) i que, sorprenentment, va calar i bé en aquest país nostre tan poc amic de la gent amb espatarrants cases a la platja.

Ripoll torna als seus orígens en termes de posada en escena, a l'expressionisme colorista de Lluvia en los zapatos o Tu vida en 65’. Això sí, emmarca la seva protagonista en finestres, portes, marcs, arcs, finestretes al cementiri i qualsevol paret que li serveixi per posar distància amb la càmera, per mostrar-la encapsulada en el seu procés de dol.

I, encara que la banda sonora omnipresent i el recent cinema femení a estones ens facin preguntar-nos com hauria estat aquesta pel·lícula dirigida des d'aquest planter, También esto pasará és una pel·lícula que cala alhora que es gaudeix, afalac també atribuïble a la novel·la.

Gran part del mèrit recau en Marina Salas, actriu que interpreta la Blanca i aporta una profunditat i una preciosa veritat al seu personatge. I que broda els dos registres en què es mou, des de la depressió més profunda fins a la superficialitat més etèria. Que aconsegueix que t'encapritxis amb ella malgrat com pot resultar de pesada la Blanca. És una actriu que fa temps que dona mostres del seu talent superlatiu. I en aquesta ocasió toca reconèixer-l’hi i celebrar-l’hi.                             

Andrea G. Bermejo - 20minutos.es