David Riondino, director de cinema italià, ve a Espanya a documentar-se sobre la Matança d'Atocha del 1977, per fer una pel·lícula en el seu 50è aniversari. Comptarà amb l’ajuda de l’Alejandra, una jove documentalista que l’impel·leix a contextualitzar el passat amb l’ascens actual de l’extrema dreta. Investigant l'atemptat d'Atocha, el David recuperarà una part d'aquest passat recent i alhora serà testimoni d'una realitat que propicia la reflexió sobre algunes qüestions candents com l'avenç de l'extrema dreta, els problemes d'accés a l'habitatge i la precarietat a la feina.
Crítica:
La matança d’Atocha davant el perill de la manca de memòria
La pel·lícula de Rosana Pastor combina documental i ficció i reclama la memòria d’aquest episodi clau de la Transició com a antídot contra l’augment de l’extrema dreta.
Posar llum sobre un dels moments més foscos de la Transició per recordar-nos que la democràcia no està garantida si no la defensem dia a dia. Amb aquesta vocació neix Siete días en mayo, un viatge als successos que van ensagnar la nit del 24 de gener de 1977 en un bufet d'advocats laboralistes del carrer Atocha de Madrid, on un grup d'ultradreta va assassinar cinc persones i en va ferir de gravetat quatre més.
Dirigida per Rosana Pastor —recordada pel seu paper com a actriu a Tierra y libertad, de Ken Loach— i produïda per Dexiderius Producciones, amb la participació de TVE, la pel·lícula uneix documental i dosi de ficció per bussejar en aquell episodi negre, amb el qual nostàlgics del franquisme van pretendre, sense aconseguir-ho, ferir de mort el procés democratitzador a Espanya.
El cineasta italià David Riondino aterra a Madrid per estudiar els fets, com a part d’una sèrie de documentals que prepara sobre l’extrema dreta a Europa. Li serveix de cicerone l’Alejandra (Carmen Díaz), una jove documentalista que li presentarà afectats per la matança, investigadors i altres experts.
També toparà amb gent corrent que l’ajudarà a enfocar el seu guió. Com una amiga de l'Alejandra, treballadora sanitària amb pèssimes condicions laborals: “Estem fins al capdamunt de feina i prescindeixen de gent”. O una empleada de neteja a l'hotel on s'allotja Riondino, que pateix una lesió de canell i no pot permetre’s demanar una baixa perquè el seu sou “és l'únic que entra a casa”. A més, manté un fill que coqueteja amb grups ultradretans.
[…]
Els oblidats de la Transició
Ruiz-Huerta, actual president de la Fundación Abogados de Atocha, reivindica la memòria dels “oblidats de la Transició”, aquelles víctimes de violència policial o de grups d'extrema dreta exclosos del relat d'aquells anys convulsos alhora que esperançadors.
Siete días en mayo vincula el record d'Atocha a la necessitat de denunciar els missatges ultres tan difosos actualment a tot Europa. Una extrema dreta que “sap utilitzar les noves tecnologies i ho ha entès abans” que altres formacions polítiques, com apunta l'historiador Steven Forti, de la Universitat Autònoma de Barcelona. I que “ja no necessita cops d’estat” per accedir al poder, ja que ara “guanya eleccions”, preveu el periodista i investigador Miquel Ramos.
La necessitat de recordar la història perquè no es repeteixi queda patent amb una de les frases que obren el documental: “No és remei pretendre l'oblit”.
