Tornar a viure

El Dan, la seva dona Sharon i la seva filla Daisy són una família en crisi. Alguna cosa no funciona entre ells. La noia es comporta indisciplinadament, és maleducada amb els pares i serà expulsada de l'institut. El Dan, obrer, gairebé no parla amb la seva dona i sembla estar fora de la realitat. A més té rampells d'ira, i això li comporta problemes a la feina. Després d'un d'aquests aldarulls se li acosta una dona desconeguda i li demana ajuda. Portarà el Dan a una sala fosca, on diverses persones assagen una obra de teatre: Romeu i Julieta, de Shakespeare. I el convidarà a participar-hi.

Una d'aquelles pel·lícules independents amb una història que arriba al fons de l'espectador. L'actriu Kelly O'Sullivan, que té diversos curts com a directora i guionista, s'associa amb Alex Thompson per oferir la tràgica història d'una família que ha caigut en picat després d'una inenarrable desgràcia. Reconstruir la convivència, l'equilibri, l'amor i les ganes de seguir endavant sembla un camí ardu, absurd, gairebé impossible. El cuidadíssim guió té l'espectador en suspens, ja que passen molts minuts en què se li pispen els motius pels quals pare, mare i filla es comporten d’una manera tan desconsiderada amb els altres. Sembla que hi ha un mur entre ells que els impedeix comunicar-se, escoltar-se, entendre's.

Ghostlight se centra principalment en el pare Dan i en la filla Daisy i s'endinsa de puntetes al món del teatre des d'un punt de vista tremendament original. Sense itineraris fantasiosos mostra com internar-se als mons dels altres, intentar comprendre els personatges traient-los emocions pròpies, pot ser un poderós lenitiu per a les ànimes abatudes, tancades en el dolor, que han ocultat hermèticament els seus sentiments com a resposta protectora davant la desesperació. El Dan i més tard la seva filla seran així capaços d'afrontar la realitat a través de la ficció, alhora que l'obra de teatre servirà de catalitzador de les seves relacions familiars.

Som davant d'una pel·lícula amb sentidíssimes actuacions, i encara que no davant d'un elenc de noms coneguts, els protagonistes són prestigiosos actors de teatre a l'escena de Chicago. I segurament és molt més que un encert de càsting que els tres principals intèrprets siguin pare, mare i filla a la vida real. Keith Kupferer interpreta el protagonista amb una veracitat sorprenent, sense exageracions de cap mena, amb algun moment memorable, com el de la seva catàrtica declaració al despatx, mentre que la jove Katherine Mallen Kupferer demostra una frescor enorme amb el seu rol de filla desorientada i incontrolable i més tard recuperada, suport d'un pare que ha perdut el valor per lluitar. I personatges secundaris com els de la mare o la còmplice actriu de teatre estan encarnats amb enorme ofici per Tara Emmallin i Dolly De Leon.

Pablo de Santiago - decine21.com