En Mathieu li deu tot al seu amic Vincent: la casa, la feina, i fins i tot haver-li salvat la vida fa deu anys. Junts, amb les seves parelles, formen un equip inseparable i viuen una vida sense preocupacions a la Costa Blava. Però, la lleialtat d’en Mathieu es posa a prova quan descobreix que en Vincent és infidel a la seva dona. Quan l'amant d’en Vincent apareix assassinada, la sospita s'instal·la al cor de les dues parelles, acompanyada d'un seguici de covardies, mentides i culpabilitat.
(Sensacine)
Crítica:
Autòpsia d’un adulteri
Vuitè film d'Yvan Attal, actor i director. En aquesta ocasió, posa en escena l’amistat entre dos homes, trencada per l’adulteri i els danys col·laterals que se’n desprenen. Interpreta en Mathieu, que ho deu tot al seu amic Vincent (Guillaume Canet) ja que li va salvar la vida, ara fa deu anys, en sorprendre uns lladres a casa d’ell i de la seva dona (Marie-Josée Croze). També li deu la seva anada i instal·lació a la Costa Blava on es va convertir en soci del seu gabinet d’urbanisme. Tot va sobre rodes fins al dia que en Mathieu descobreix que en Vincent enganya la seva dona Delphine (Maïwenn) amb una tal Elsa (Alma Jodorowsky)…
En aquest punt, Yvan Attal es submergeix amb delectació en els codis del thriller on el suspens i les sorpreses dinamitzen una intriga clàssica entre dues parelles aparentment felices, bruscament confrontades al drama. Es tracta de gelosia amagada, traïció, culpabilitat i covardia en uns personatges ambigus. Tot un programa, accentuat per una banda sonora tensa en uns escenaris tan fotogènics com els de la Costa Blava.
En Mathieu sap dissimular davant d’en Vincent, personatge extravertit que desencadena la tempesta al seu voltant. Darrere i davant de la càmera, el cineasta de Les Choses Humaines dirigeix amb aplicació l’autòpsia d’un adulteri i reflexiona en veu en off sobre la noció de l’atzar que sacseja les nostres vides.
