Remis és un petit poble enclavat en una vall aïllada a les muntanyes. Els seus habitants són excepcionalment feliços. Sembla la destinació perfecta per al nou professor d'educació física Sergio Rossetti, turmentat per un passat misteriós. Al cap de poc temps d'arribar, el professor descobreix que darrere d'aquesta aparent serenitat s'amaga un ritual inquietant: una nit a la setmana, els vilatans es reuneixen per abraçar Matteo Corbin, un adolescent capaç d'absorbir el dolor aliè. L'intent del Sergio per salvar el jove despertarà el costat fosc de la comunitat.
Crítica:
Una sorprenent resurrecció del cinema de terror italià
El tercer acte d'aquest fals miracle és d'un terror implacable
Entre les diferents permutacions del terror religiós hi ha una variant que no sol prodigar-se tant com les possessions i els exorcismes, però resultamés eloqüent per a l'exploració del fenomen de la fe: el fals miracle. Exemples com Misademedianoche o Ruega por nosotros plantegen escenaris que La sonrisa del mal assimila i recargola amb l'al·licient d'ubicar els seus successos paranormals a la Itàlia rural de la superstició i la crosta d'un catolicisme tradicionalista.
La premissa ens presenta un poble on tothom viu amb una felicitat inquietant, l'origen de la qual són les abraçades d'un nen 'sant'. Podria ser una història de Stephen King que dirigís Pupi Avati, en la qual compta més el retrat costumista que els ensurts, unamena de contracinema d'iniciaciótèrbol que ens submergeix en una geografia del silenci on la recerca de redempció es dilueix en atmosferes de fatalitat imminent.
Una vigília incòmoda que acaba desembocant en untercer actede veritable horror, tan trist com implacable, que posa al punt de mira Paolo Strippoli, potser el director cridat a seguir la sendera oblidada d'Argento i Fulci per tornar la glòria al cinema de gènere al seu país.