Crítica de 'I Used To Be Funny', d'Ally Pankiw amb Rachel Sennott

El primer llargmetratge d'Ally Pankiw es llueix per una història profunda que permet a Rachel Sennott destacar en un rol dramàtic.

Al Festival SXSW (South by Southwest) 2023 es va estrenar I Used To Be Funny, l'òpera prima de la directora i guionista Ally Pankiw. Coneguda per haver dirigit episodis de The Great i l'episodi Joan Is Awful de Black Mirror. Aquest drama amb tints de comèdia protagonitzat per Rachel Sennott, narra la vida de Sam Cowell, una comediant de stand-up i au pair que lluita amb estrès posttraumàtic. Mentre brega amb les seves pròpies emocions, s'enfronta al debat entre involucrar-se en la recerca de la Brooke (Olga Petsa), una adolescent a qui va cuidar durant dos anys, o prioritzar la seva salut mental.

Al començament de la pel·lícula no es revela per què la Sam es troba transitant una depressió i és una narrativa que se li permet reconstruir a l'espectador a través de diferents flashbacks que simbolitzen els records fragmentats que té l'au pair. I alhora, com les diferents situacions disparen els seus pensaments angoixants.

A més dels flashbacks, hi ha altres recursos addicionals que li donen cos i enriqueixen el primer llargmetratge d'Ally Pankiw. La il·luminació durant el desenvolupament de la pel·lícula presenta una constant confrontació entre els colors càlids i els celestes ombrívols segons el moment narratiu del guió. A més, s'observen diverses preses mirall que connoten els canvis i les superacions que travessen els personatges. Finalment, té bones eleccions musicals en el seu soundtrack que li afegeixen emoció a través de cantants com Phoebe Bridgers i la banda MUNA.

Tot i tenir certes caigudes i llacunes en la narració, I Used To Be Funny aconsegueix complir amb el que es proposa gràcies a l'actuació de Rachel Sennott, que una vegada més exhibeix la seva habilitat per manejar els temps de la comèdia i els diàlegs eloqüents, però que ha demostrat que és encara més hàbil amb personatges que requereixen profunditat. No gaire allunyada es troba la coprotagonista, Olga Petsa, la qual sent tan sols el seu segon llargmetratge, va deixar en evidència el gran futur que encara té.

Lucila Gomez - benditospoiler.com