Índies en peu de guerra

Tothom que hi hagi estat, té clar que l'Índia és un dels països més toscament masclistes del món i és de valorar que pel·lícules com Siete diosas o aquesta La estación de las mujeres s'atreveixin a denunciar-ho sense traves. Ambientat en un petit llogaret del Rajasthan, el film de Leena Yadav se centra en tres personatges femenins brutalment sotmesos pels homes: una vídua de trenta anys amb un fill adolescent borratxo i puter que hipoteca tot el seu patrimoni per comprar-li una esposa i aconseguir que posi seny, una jove a qui el seu marit acusa d'estèril i maltracta amb salvatgisme i una prostituta ambulant explotada sense miraments pels seus protectors. Malgrat les seves lamentables existències, totes tres són capaces de malgastar vitalitat i energia en els pocs moments de festa de què disposen i de lluitar per millorar les seves situacions.

Recolzant-se en l'excel·lent treball de les tres protagonistes, en una excel·lent fotografia i amb una gosadia inusitada a l'hora d'abordar el sexe (tant en unes escenes notablement explícites com en unes converses pujades de to molt poc habituals en el cinema indi), la directora defensa amb dents i ungles la tesi que és possible revertir la situació del seu país si les dones es planten i deixen de ser-ne, com tradicionalment han estat, les garants immemorials. Això sí, s'agrairia una miqueta menys de maniqueisme a l'hora de presentar tots els personatges masculins com caricaturescos i irracionals animals de gla, perquè li resta una mica d'autenticitat al conjunt.

+ El trio protagonista i una fascinant fotografia a mig camí entre l'hiperrealisme i l'oníric.

- Certes concessions a un maniqueisme excessivament radical a l'hora de presentar els personatges masculins.

Alberto Luchini – Diari el Mundo