Festival de Canes 2025: crítica de “Left-Handed Girl”, pel·lícula de Shih-Ching Tsou produïda, coescrita i editada per Sean Baker (Setmana de la Crítica)

Productora de diverses de les pel·lícules de Sean Baker, la taiwanesa radicada a Nova York Shih-Ching Tsou va tornar a la seva terra natal per a aquest notable debut com a directora en solitari. El guanyador de la Palma d'Or i de l'Oscar per Anora va ser part clau del projecte i va ser present a l'estrena mundial del film a l'Espai Miramar de la Setmana de la Crítica.

El 2004 Sean Baker i Shih-Ching Tsou van codirigir Take Out, una història rodada a Nova York amb tot just 3.000 dòlars que amb el temps es va convertir en pel·lícula de culte. L'originària de Taiwan no va tornar a filmar, però va ser productora de Starlet, Tangerine, Projecte Florida i Red Rocket. Dues dècades després d'aquell debut, va reprendre la realització -ara en solitari- amb una vertiginosa, imperfecta, una mica caòtica però sempre entranyable tragicomèdia plena de vitalitat, de visceralitat, de desimboltura i d'energia.

La càmera sobreexposada de l'iPhone de Shih-Ching Tsou absorbeix i potencia els colors brillants dels carrers i els mercats de Taipei mentre que la fragmentària, calidoscòpica edició de Sean Baker sosté la narració a una velocitat desenfrenada. És com si un pogués no només veure la ciutat i escoltar-ne els sorolls sinó també sentir-ne les olors, la transpiració enganxosa. I és a aquesta desbordant urbs que tornen després de molts anys una mare jove anomenada Sho-Fen (Janel Tsai) i les seves dues filles, una ja adolescent com a I-Ann (Shih-Yuan Ma) i l'altra, I-Jing (l'adorable Nina Ye), de només cinc anys. La idea de Sho-Fen és llogar una parada en una fira per obrir una casa de menjars.

A cap d'aquestes tres dones (tres generacions) les coses no els surten bé: Sho-Fen no pot afrontar les despeses de l'emprenedoria, I-Ann queda embarassada del seu cap i a la petita I-Jing li dona per robar llaminadures de manera compulsiva. Els avis de les nenes tampoc semblen disposats a ajudar-les, però sí que ho fa un simpàtic firaire del mateix mercat que s'enamora de Sho-Fen.

Left-Handed Girl (el títol fer referència al fet que la nena I-Jing és esquerrana i el seu avi l'obliga a fer servir l'altra mà perquè diu que els que utilitzen l'esquerra són víctimes d'una maledicció diabòlica) va de la comèdia d'embolics al melodrama propi del serial televisiu i Shih-Ching Tsou es mou amb desimboltura entre aquests registres tan dissímils. No totes les situacions i conflictes són igual d'eficaces, però Left-Handed Girl respira cinema i insufla aquesta alegria que es necessita per suportar una quotidianitat que moltes vegades convida a l'angoixa i la depressió.                                                                    

Diego Batlle, des de Canes – otroscines.com