“UNICORNS” O COM TRENCAR-SE

La vida moderna. Habitar-la des de les seves comoditats, les seves contradiccions, les seves metodologies. Habitar-la com fa l’Isa (Greta Fernández) des d'una relació poliamorosa amb el Guillem (Alejandro Pau) que s'acaba trencant quan aquest vol tancar-la. O una feina en una agència de màrqueting per a influencers on els likes són el que compta, el que factura. O on el nom de qui crea el contingut, la fotografia, precedeix la imatge en si mateixa, desbancant-la. Contradiccions que, en un bucle que sembla no tenir fi, l’Isa portarà a l'extrem navegant entre els fets i les expectatives externes i internes, que faran d’ella un animal mitològic. En faran una Unicorns.

Unes estranyeses, com a ésser mitològic, que la conduiran a trencar-se quan aquelles expectatives que tenia de la seva vida adulta, sent ara adulta, vegi incomplertes. Les vegi guiades per un mercat que, com el seu cap (Pablo Molinero) sempre pregunta el nombre de likes marca la caixa. Una caixa que ella enfoca en la fotografia, en la proximitat, però que aquesta proximitat no és capaç de portar a les seves relacions socials. Ja que quan les hi porta, el fi i els mitjans s'entremesclen en un embull.

Embull on la gestió emocional es dissol en les accions i conseqüències de l'Isa i, també, on els somnis i esperances es veuen destruïts amb el reforç del seu bagatge cultural i social après, com en la relació amb els seus pares o el que ha après a la carrera universitària i la feina que desenvolupa.

Àlex Lora presenta una pel·lícula on entre el que ens van prometre i on som hi ha milions de quilòmetres de distància. Presenta una generació —la mil·lenista en aquest cas— on l'únic que se'ns presenta com a constant és la contradicció. Amb uns fotogrames eufòrics i d'altres dins del pou que mostren, amb un alt contingut emocional, aquestes contradiccions, Unicorns se sent com una obra potent i, alhora, crua.

cinematismo.net