Segueix Justin Kemp, un home de família que, mentre forma part d'un jurat en un judici per assassinat d'alt perfil, es troba lluitant amb un seriós dilema moral... un que podria utilitzar per influir en el veredicte del jurat i potencialment condemnar (o alliberar) l'assassí acusat. (FilmAffinity)
Crítica:
Un Eastwood magnífic
El director veterà lliura un 'thriller' judicial d'una intel·ligència aclaparadora que aborda conceptes com la veritat, la moral, la culpa i la justícia
Seria una pena que una pel·lícula com Jurado Nº2 passés desapercebuda, més encara podent ser (esperem que no) l'última que dirigeixi Clint Eastwood. Anar a veure una pel·lícula així és retrobar-se amb un tipus de cinema que ja no es fa, o es fa molt poc. La novetat d'Eastwood és un thriller judicial d'una intel·ligència aclaparadora, intel·ligència que es percep en el text (costa creure que sigui el primer guió de Jonathan A. Abrams) i, per descomptat, en la direcció.
El protagonista és un home jove (Nicholas Hoult), a punt de ser pare, que ha de formar part del jurat en un judici per homicidi. Amb aquest punt de partida, Eastwood aixeca una pel·lícula impecable que reflexiona amb molta lucidesa, sempre interpel·lant l'espectador, sobre conceptes tan complexos com la veritat, la moral, la culpa i el paper de la justícia. La clau està en la manera com Jurado Nº 2 situa tots aquests conceptes arran de terra, evitant abordar-los com abstraccions. Per a això Eastwood i Abrams utilitzen amb mestria el punt de vista i aprofundeixen amb agudesa en la psicologia, el context i les circumstàncies dels personatges.
Contribueix a l'eficàcia de la pel·lícula, molt entretinguda, la magnífica direcció d'Eastwood. Són paraules majors la claredat amb què exposa els dilemes del relat i dels personatges, la precisió amb què altera passat i present per exposar els fets (magistral ús dels flashbacks) o la seva habilitat per descriure els personatges amb detalls reveladors.
