Resignació infantil

Acusat d'insubordinació contra el règim, el director d'escola rus Sergei pateix repercussions violentes, i per això es veu obligat a deixar el seu país, juntament amb la Natalia, la seva dona, i les dues filles de tots dos, l’Alina i la Katja. Demanen asil a Suècia, on les autoritats els sotmeten a un examen rigorós, que entre altres coses inclou la visita a casa seva de dos empleats del govern perquè ratifiquin la seva història, i que acudeixin a una oficina d'immigració per a una entrevista que decidirà si poden o no quedar-se al país. Al final, els funcionaris rebutgen la seva sol·licitud per manca d'avals, fet que provoca que la Katjak, la filla petita, es quedi pràcticament paralitzada, negant-se a parlar durant llargs períodes.

El grec Alexandros Avranas va guanyar el Lleó de Plata el 2013 a Venècia per Violence, un drama desesperançat amb alguns passatges punyents. Aquí aborda un tema duríssim, ja que denuncia l'actitud inhumana dels buròcrates suecs, que es comporten com robots, així que sembla que els és igual que les seves decisions afectin el destí de famílies. Mostra en pantalla els efectes de l'anomenada Síndrome de Resignació Infantil, misteriosa afecció que només s'ha donat a Suècia des dels anys 90, i que provoca que fills de sol·licitants d'asil deixin de caminar, parlar i fins i tot d’obrir els ulls.

Abunden les seqüències properes al cinema de terror, com el curs per ensenyar els protagonistes a oferir un somriure fals i amagar les emocions als seus fills, o l'habitació d'hospital on s'amunteguen nens en coma. Tot i que no es tracta d’una pel·lícula apta per als més sensibles, aquí Avranas deixa espai per a l'esperança. Els actors que donen vida a la família protagonista fan una bona feina, encara que cal destacar les nenes, Naomi Lamp, convincent com l’Alina, sobretot quan la sotmeten a un dur interrogatori, i Miroslava Pashutina, la petita Katja. A més, Eleni Roussinou commou com l'assistent clínica Adriana, una mà amiga en moments terribles, que convida a pensar que la bondat sempre alça el cap.                                              

Juan Luis Sánchez - decine21.com