La pel·lícula nominada als Premis Oscar 2025 amb un irreconeixible Sebastian Stan

A Different Man connecta la ciència-ficció de Cronenberg amb la comèdia costumista de Woody Allen i el surrealisme que invoca David Lynch.

Concebuda com una relectura neuròtica i subversiva del conte de La bella y la bestia, A Different Man sintetitza les inseguretats i les angoixes de l'home contemporani en el cos d'un personatge trencat per dins i per fora. Interpretat amb gran determinació per Sebastian Stan –el Soldado de Invierno de la factoria Marvel–, l’Edward viu angoixat per una malaltia genètica que ha convertit el seu rostre en un vesper tumoral, però quan un tractament experimental obre la porta a una curació miraculosa, la suposada llum de la bellesa normativa es va convertint en pura tenebra autodestructiva.

Amb aquest suculent material narratiu, el director Aaron Schimberg –un primera espasa del jove indie– elabora una proposta fílmica que entrellaça amb eficàcia tres línies de discurs. En primer lloc, hi ha la idea del pastitx postmodern, que aflora en la capacitat del cineasta per imbricar la ciència-ficció cronenbergiana, la comèdia costumista amb picades d'ullet a Woody Allen i la ficció de tall surrealista que invoca David Lynch des de la perspectiva de Charlie Kaufman. Després, hi ha la manera com A Different Man interpel·la amb urgència la realitat actual, marcada per una masculinitat tan extraviada com desbordada pels feminismes, encara que Schimberg dota el film d'una dimensió intemporal combinant trets futuristes amb una estètica vintage (la Nova York de la pel·lícula remet als thrillers urbans que Martin Scorsese va dirigir els anys 70 i 80).

I així arribem fins a la tercera línia discursiva d’A Different Man, que apunta a un registre fabulístic que transcendeix l'intertext i la sociologia. Aquí, Schimberg il·lumina una al·legoria claustrofòbica i kafkiana sobre la identitat humana com un territori dominat pel desassossec inconformista. En aquest sentit, tirant de cinefília, resulta temptador llegir la pel·lícula com un remake de Vértigo (De entre los muertos) (1958) de Hitchcock, però amb els gèneres canviats. Aquesta vegada és una dona (Renate Reinsve) la que, empesa per l'obsessió, intenta modelar un nou home a imatge i semblança del seu antic objecte de desig.

Per a sibarites de la comèdia negra més neuròtica.

El millor: l’audaç joc d’identitats desdoblades.

El pitjor: l’estètica de tons opacs sembla una plantilla del segell A24.      

Manu Yáñez - fotogramas.es