París, 1985. La Vanessa té tretze anys quan coneix el Gabriel Matzneff, un home molt intel·ligent i manipulador. El reconegut escriptor de cinquanta anys sedueix la noia. L'adolescent es converteix en l'amant i la musa d'un home celebrat pel món cultural i polític. Perdent-se en la relació, gradualment comença a adonar-se de com és de destructiva i anormal la situació, fins que finalment veu el Gabriel Matzneff com el depredador que realment és. La Vanessa ara té un llarg viatge per alliberar-se de la seva influència i guarir-se del seu patiment.
(FilmAffinity)
Crítica:
15/11/2023 - El segon llargmetratge de Vanessa Filho narra la terrible tot i que molt coneguda història d'una adolescent a qui sedueix un influent escriptor més gran que ella
Segons un conegut tòpic, és més fàcil adaptar un llibre mediocre a una bona pel·lícula que assolir el mateix èxit amb un material de partida excepcional. Si parlem de llibres influents, només uns quants poden portar aquesta etiqueta amb més orgull que la novel·la autobiogràfica El consentimiento, de Vanessa Springora. El llibre no només va generar un debat social intens, i va provocar la caiguda d'una figura pública sinistra però poderosa, sinó que també va contribuir significativament a canviar les lleis nacionals a França sobre l'edat legal de consentiment.
L'esperada adaptació cinematogràfica d'aquesta obra, El consentimiento, dirigida per Vanessa Filho, que també va escriure’n el guió en col·laboració amb la mateixa autora i François Pirot, ha tingut una estrena exitosa als cinemes francesos i ha estat venuda a nombrosos territoris tant dins com fora d'Europa. [...]
Filho obre la pel·lícula amb un text en pantalla que ens informa que el que estem a punt de veure és una versió de les memòries de Springora, lleugerament ficcionades per traslladar millor a la pantalla gran la veu de l'autora. La història se centra en la relació entre la Vanessa (Kim Higelin, en el seu debut en el llargmetratge), que llavors tenia 14 anys, i el famós escriptor Gabriel Matzneff (Jean-Paul Rouve, famós per La vida en rosa), que li triplica l'edat. Matzneff era conegut pels seus delictes sexuals contra noies i nois adolescents (i més joves), tant a França com a l'estranger, durant els seus viatges de turisme sexual, sobre els quals va escriure obertament en les seves novel·les, memòries, diaris i assajos, especialment a Les moins de seize ans (“Els menors de 16 anys”), publicada el 1974. Tot i això, i de vegades a causa d'això, va continuar sent celebrat i respectat al seu país natal.
Tots dos es van conèixer en un sopar quan la Vanessa només tenia 13 anys i començava a interessar-se per la seva feina. Quan va fer 14 anys, Matzneff va començar a seduir-la amb cartes i visites sorpresa a la seva escola. Els advertiments de la mare de la Vanessa (interpretada per Laetitia Casta) sobre la reputació de Matzneff no van tenir cap efecte dissuasiu en la jove enamorada, incapaç de resistir-se als moviments manipuladors i depredadors d'un “geni” de la literatura. No obstant això, els veritables problemes per a ella van començar quan “l'artista” va decidir abandonar-la i publicar els detalls de la seva relació en les seves memòries. Molts anys després, quan torna a enfrontar-se a l'assetjament de Matzneff, la Vanessa adulta (Élodie Bouchez) decideix contraatacar.
L'anterior pel·lícula de Vanessa Filho, Gueule d'ange (2018), va rebre crítiques negatives després de l’estrena mundial a Canes, però va ser elogiada per la interpretació de la jove actriu protagonista. En el cas d'El consentimiento, les interpretacions, especialment la de Kim Higelin, tornen a ser el punt àlgid de la pel·lícula. El seu treball es complementa amb el de Rouve, que interpreta Matzneff com un personatge desagradable, així com amb la controlada actuació de Casta. Si a això hi sumem un disseny de producció i vestuari convincents, alguns elements aconsegueixen elevar la pel·lícula fins a cert punt.
