Els nois del barri

El jove Chimo, caixer en un supermercat, viu en un humil barri valencià amb la seva mare, la netejadora Carmen, i la seva germana, la Lola, i ocasionalment va a buscar el seu avi a la residència de gent gran on viu. Per desgràcia, reapareix El Rubio, un inadaptat que li havia fet la vida impossible a l'escola, i que ara li roba la moto i provoca que la seva xicota l'abandoni. Al Chimo li arriba l'oportunitat de venjar-se quan descobreix que el seu enemic s'ha quedat paralític després d'un fatal accident de trànsit, així que va reiteradament a veure'l a casa seva, però inesperadament comença a empatitzar amb ell...

David Valero va debutar en el llargmetratge amb Los increíbles, documental sobre tres desafavorits que intentaven afrontar la vida quotidiana, i que malgrat el seu interès no va tenir gaire sort comercial. Reincideix en el cinema social amb aquesta cinta de ficció, també coescrita amb ell, que recupera el to de pel·lícules quinquis com Deprisa, deprisa, de Carlos Saura, i de Barrio, de Fernando León de Aranoa, en entorns urbans i versemblants, però aplicant la fórmula als xavals d'avui dia. De fet aconsegueix capturar molt bé el seu llenguatge i la seva forma d'actuar, tot indica que el film tindrà molta tirada en aquest sector del públic, sobretot perquè s'ha donat molta importància a la música del moment actual, amb aportacions de grups de trap de moda com Remate. Aposta també per la vida, ja que fins i tot en les circumstàncies més dures es poden trobar raons per continuar vivint com l’amistat.

Sense renunciar a mostrar les dificultats per les quals travessen les noves generacions, lluitant per tirar endavant malgrat la precarietat laboral, i el problema de les famílies desestructurades, Valero ha construït un film positiu, que convida a seguir endavant, i a esforçar-se a perdonar els rivals, per molt cruels que hagin estat, és important intentar entendre les seves motivacions, ja que el mal no sorgeix del no-res. Realitza un sòlid treball Christian Checa (En los márgenes), com el sensible Chimo, però sobretot Hugo Welzel (El hijo zurdo), ja que el seu personatge, El Rubio, no només té un complex arc d'evolució, sinó que a més en la major part del metratge ha d'interpretar-lo sense utilitzar el cos, només amb la cara. Amb ells, Estefania dels Santos compon una mare, la Carmen, molt humana. El guió necessita un tomb, i això provoca manca de força en algun moment, però es tracta d'una proposta interessant.                                                

Juan Luis Sánchez - decine21.com