Després de guanyar una batalla decisiva, i just acabat de ser ascendit pel rei Duncan (David Thewlis), el fidel Macbeth (Michael Fassbender), duc d'Escòcia, rep de tres bruixes anomenades les Germanes Fatídiques la predicció que serà rei, encara que sense deixar descendència.
Decidit a apressar el vaticini, i instigat per la seva dona Lady Macbeth (Marion Cotillard), la parella convida Duncan a celebrar la victòria al seu estatge. Aprofitaran la nit per assassinar-lo, i n’inculparan els seus guàrdies i aconseguiran així que la corona recaigui en el cap de Macbeth. Serà llavors quan la culpa i la paranoia comencin a corroir-los, sobretot a ell, que passarà de gloriós guerrer a fosc rei. La traïció, el poder, l'ambició i la culpa entraran en escena, en un context on tots al seu voltant seran sospitosos de conspiració.
(Sensacine)
Crítica:
El foc de Birnam
El film s'imposa, a força d'ímpetu estilístic i confiança en la paraula, al record de les successives adaptacions de la tragèdia
En un capítol del seu assaig El mundo, un escenario. Shakespeare: el guionista invisible, Jordi Balló i Xavier Pérez aprofundeixen en els rastres que ha deixat en la ficció audiovisual contemporània el tractament de la natura violenta en l'obra de l'autor de Macbeth: "En el vocabulari de Shakespeare, la natura ocupa un lloc preeminent. I ho fa en tots els sentits, des d'aquestes al·lusions constants en els diàlegs fins a l'ús metafòric que se’n fa. La capacitat per convocar el món sencer a l'escena, i la confiança en la paraula com a mediadora per obrar el prodigi i fer que la imaginació supleixi les mancances dels senzills entarimats isabelins, comporten un repertori de motius literaris que els actors declinen en una constant apel·lació a l'entorn, tant si es tracta del microcosmos de la flora i la fauna, com si es parla del macrocosmos dels astres, el mar, el vent i les grans potències celestials i tel·lúriques".
El Macbeth de l'australià Justin Kurzel aconsegueix imposar-se, a força d'ímpetu estilístic i confiança en la paraula, al paralitzant record de les successives aproximacions cinematogràfiques a la tragèdia a càrrec d'Orson Welles, Akira Kurosawa i Roman Polanski. Alhora, s'erigeix en l'adaptació que amb més afany s'ha entregat a la tasca de traduir aquesta potencialitat evocadora d'un entorn natural turbulent del text original en visceral i primitiu diàleg, d’abassegadora fisicitat, entre el cos dels actors i la majestuositat, sublim -en el sentit que li va donar Edmund Burke com a síntesi d’allò bell i allò esfereïdor-, del paisatge.
En una colpidora intempèrie escocesa, Kurzel emfatitza la brutalitat dels combats amb un pertinent ús de la imatge alentida, mentre Marion Cotillard i Michael Fassbender donen vida als seus respectius monstres com a natural emanació de la seva fragilitat humana, de la seva condició de pares amb fill enterrat que han trobat en l’autodestructiva luxúria de poder un substitutiu de l'afecte. La Cotillard passant de màscara macabra a l’estil de Trono de sangre a rostre solcat per les llàgrimes, la molt imaginativa concepció de les bruixes i l'avanç del bosc de Birnam com incendi forestal són altres dels elements que sostenen la singularitat d'aquest treball.
