13/02/2022 - BERLINALE 2022: La nova pel·lícula d'Andreas Dresen narra l'odissea d'una dona normal i corrent obligada a transformar-se en una veritable Mare Coratge

Qui és Rabiye Kurnaz? Abans d'octubre de 2001, podríem dir que era simplement una dona germanoturca normal i corrent, que cuidava dels seus fills i vivia en una casa adossada a Bremen. Tot i això, poc després dels atemptats de l'11 de setembre, el seu fill Murat, de 19 anys, va desaparèixer i va ser acusat de terrorisme després de volar a Karachi (Pakistan). Va ser un dels primers enviats a l'infame centre de detenció de Guantánamo, a Cuba. A partir d'octubre de 2001, la Rabiye es va transformar en una autèntica “Mare Coratge” i es va veure embolicada en una llarga batalla legal per veure el seu fill i garantir els seus drets humans bàsics. Aquest és el començament de la intensa odissea de cinc anys que Andreas Dresen retrata a la seva última pel·lícula, titulada Rabiye Kurnaz contra George W. Bush, que ha tingut la seva estrena mundial a la competició principal de la Berlinale.

Tota la pel·lícula es recolza en les sòlides interpretacions dels dos actors protagonistes. La primera és la de Meltem Kaptan, que interpreta Rabiye Kurnaz amb gran lleugeresa i gràcia. L’actriu ofereix el retrat d’una dona enèrgica, la força i la determinació de la qual per buscar la justícia semblen imparables. És una dona que ha escollit específicament el camí de la família, en lloc de buscar el gaudi i la passió personal, però no sembla penedir-se de les seves decisions. No té por de posar-se en risc i no tem el poder de les autoritats, mentre posen a prova constantment la seva paciència i el seu coratge. És un personatge molt complex i, sortosament, trobem la mateixa atenció al detall en la interpretació i l'escriptura del segon protagonista, l'advocat de drets humans Bernhard Docke, interpretat per un camaleònic Alexander Scheer. El treball de Scheer presenta la dosi adequada de franquesa i generositat, ja que aviat descobrim que el seu personatge està duent a terme aquesta àrdua batalla legal (i moral) únicament a favor de la justícia i la democràcia, mentre sacrifica una part important de la seva vida privada.

Kaptan i Scheer treballen meravellosament junts, aportant credibilitat als seus papers, però també funcionant com a duo còmic. En més d'una escena, Docke ajuda la Rabiye a moure's en contextos socials amb els quals no està familiaritzada (sovint amb un resultat humorístic). A mesura que la seva amistat i els seus esforços per portar de tornada el Murat van augmentant, veiem com la Rabiye té por de separar-se de manera massa dramàtica del seu marit Mehmet (Nazmi Kirik) i els seus altres dos fills, el Cem (Mert Dincer) i l’Attila (Devrim Deniz Aslan). Els seus esforços portaran la Rabiye i Docke fins a Washington DC, on acabaran presentant una demanda contra el llavors president dels Estats Units, George W. Bush.
Al final, Dresen compleix la seva missió. A través d'una pel·lícula interessant basada en la història real de Murat Kurnaz, el director fa llum sobre el cas (les acusacions contra ell eren infundades, per la qual cosa l'home va ser injustament detingut i brutalment torturat), recordant-nos que, 20 anys després, encara hi ha 39 persones tancades a la Badia de Guantánamo, en espera de ser jutjades per un tribunal.         

Davide Abbatescianni – cineuropa.org