Quan una ruptura interdimensional altera la realitat, l’Evelyn (Michelle Yeoh), una immigrant xinesa als Estats Units, es veu embolicada en una aventura salvatge en què només ella pot salvar el món. Perduda als mons infinits del multivers, aquesta heroïna inesperada ha de canalitzar els seus nous poders per lluitar contra els estranys i desconcertants perills del multivers mentre el destí del món penja d'un fil.
Crítica:
El retorn de Ke Huy Quan L'estrena de la marciana pel·lícula ens torna a la pantalla una de les cares més familiars del cinema nord-americà dels 80.
Sembla que per tal que trobem el sense sentit de la nostra existència, almenys a les ficcions cinematogràfiques, hem d'anar al relat fragmentari, a un mosaic (o trencaclosques) de diferents històries, moments, realitats i identitats. Els Monty Python ho van fer a El sentido de la vida (Terry Jones, 1983), pel·lícula que començava amb un acte de pirateria familiar corporativa a una multinacional que bé podria ser l'oficina d'Hisenda que desencadenarà el caos del personatge de Michelle Yeoh a Todo a la vez en todas partes. L'excessiu, gratuït i puzle film de Dan Kwan i Daniel Scheinert deu molt als Python, almenys a un d'ells: Terry Gilliam. El ric, fèrtil i febril imaginari del signant de Brazil és el nexe en comú de les vinyetes alternatives a les quals va saltant la protagonista. Còmics d'arts marcials, de ciència-ficció dignes del Moebius de la revista Metal Hurlant, de distòpies romàntiques, d'evocacions en aquarel·la de fotogrames de Wong Kar-wai… fan torns en aquest viatge concèntric i al·lucinant, ambiciós en la seva posada en escena i generós en el seu pantagruèlic tiberi de gèneres.
Impossible definir (encara que ja ho fa el títol) el que és Todo a la vez en todas partes. Ni cal. És aquesta absurditat vital, familiar, personal, generacional o còsmica d'estèril lectura o exposició lineal. Cada nou univers és com cada història dins una altra història a El manuscrito encontrado en Zaragoza (Wojciech Has, 1965), amb diferents narradors, punts de vista i canvis radicals en la perspectiva tonal. No obstant això, sí que pot ser que en el fons tot sigui tan senzill com que la lluita d'una persona per ser una altra és sempre alguna cosa perduda davant els jocs de triler del destí (o els destins). Evelyn Wang no deixa de ser com l'Eliot (Brendan Fraser) de Al diablo con el diablo (Harold Ramis, 2000), algú que busca la seva millor versió per xocar amb el desastre i acabar descobrint que salvar el teu dia a dia és fins i tot més heroic que salvar l'univers o el multivers.
Per a públic àvid d'experiències úniques, totes alhora a tot arreu
El millor: retrobar-se d'aquesta manera flipant amb Ke Huy Quan.
El pitjor: cansar-se abans que la mateixa pel·lícula.
