28/02/2024 - David Pantaleón i José Víctor Fuentes mostren en un bellíssim i alhora terrible documental com es transforma la vida quotidiana sota una erupció volcànica a l'illa canària de La Palma

Projectada a la secció oficial competitiva Panorama del vuitè Festival Internacional de Cinema Independent d’Eivissa – Ibizacinefest després d'haver rebut aplaudiments previs en certàmens com, entre d'altres, Visions du Réel, Seminci, Cinespaña Toulouse i Márgenes (on va obtenir el Premi Jurat Escàner), Un volcán habitado és un film de no-ficció dirigit per José Víctor Fuentes (A veces el amor) i David Pantaleón, l'anterior treball del qual, també ambientat a les Illes Canàries, va ser Rendir los machos.

Com en aquella, el paisatge agafa un protagonisme absolut, amb el volcà del títol dominant tots i cadascun dels fotogrames d'aquesta cinta, ja que fins i tot quan amb prou feines veiem res més que foscor a la pantalla, el tema de les veus que se senten tenen a veure amb el seu salvatge despertar. Perquè el 19 de setembre de 2021 l'illa de La Palma, després de mig segle de pau sísmica, es va veure convulsionada per l'erupció d'un nou volcà, amagat i adormit fins aleshores. Tots els mitjans de comunicació es van ocupar detalladament de l'esdeveniment i fins i tot es van desplaçar amb els seus equips a l'arxipèlag per mostrar en viu les seves conseqüències desastroses i les mesures adoptades per salvar la gent, els seus animals i les seves terres de l'allau de lava.

Però el que aconsegueix Un volcán habitado, a diferència d'aquells centenars de reportatges, és mostrar la tragèdia des de la quotidianitat: un fet terrible amb què va haver de conviure cada habitant de l'illa, en primeríssima persona i armat de solidaritat. A través de converses enregistrades en telèfons mòbils, diversos amics es demanen ajuda, informen, critiquen el sensacionalisme dels mitjans de comunicació i, sobretot, es donen molt ànim, suport i afecte.

Pantaleón i Fuentes aconsegueixen que tornem a reviure des de la intimitat (la cara B que no van mostrar les televisions) aquella catàstrofe que per sempre ha canviat el rumb d'una illa, sobretot econòmicament, en veure's arrasats els habitatges i les fonts de riquesa. Ho fan amb una càmera atenta a l'enquadrament i al detall, capaç de transmetre la bellesa aclaparadora de l'erupció i dels rius de lava al costat de, per exemple, d’uns cavalls que segueixen pasturant mentre al fons rugeix el núvol de cendra expulsat pel cràter.

Altres moments impagables d'aquest magnífic documental tenen com a protagonistes els veïns que escombren junts quilos de cendra de les teulades de casa seva, els nens locals que juguen amb aquesta pols volcànica que ho ha tenyit tot o aquesta seqüència on una anciana rememora pretèrits despertars volcànics mentre la vida segueix malgrat estar rugint una fera natural i incontrolable a pocs quilòmetres: un monstre terriblement ferotge que va venir a veure'ls i amb qui no van tenir més remei que conviure units davant l'adversitat.                                                  

Alfonso Rivera - cineuropa.org