Una nova joia de l'animació: 'Robot salvaje' és pura màgia, emoció i cor | Sant Sebastià dia 2

Un robot i una guineu han d'ensenyar a volar una oca. Sembla l'inici d'un acudit, però la premissa de Robot salvaje té molt poca conya. El que desborda el nou film de Chris Sanders és pura màgia, emoció i cor.

Basada en la novel·la homònima de Peter Brown, Robot salvaje, una de les Perles del certamen, segueix la Roz, una robot programada per complir qualsevol tasca que se li demani. La protagonista naufraga i acaba en una illa on no hi ha humans i sí una gran varietat d'animals. La seva arribada no és del gust de cap dels habitants i la Roz topa de cara amb la por que tenen tots al que és diferent. Després d'hibernar i adquirir tota la informació que necessita sobre la fauna i la flora d'aquest misteriós lloc del planeta, una baralla amb un ós marró sentencia el seu destí: destrueix un niu i només un ou ha quedat intacte. Just quan aconsegueix impedir que una guineu se'l mengi, l'ou es trenca.

La Roz té, per fi, una tasca per complir: ensenyar l'oca que acaba de néixer a menjar, nedar i volar per poder marxar de l'illa quan arribi la tardor. Per aconseguir-ho compta amb l'ajuda del Bribón, la guineu que gairebé es menja l'ou.

Robot salvaje no dona treva des de la seva arrencada i és pur entreteniment des dels primers segons fins als que tanquen la història de la Roz i el Picobrillo, el nom de l'au. Els tres protagonistes -robot, guineu i oca- són els marginats de l'illa i formen una família disfuncional amb la qual créixer i protegir-se. Robot salvaje funciona com a metàfora de la immigració i parla de com aprendre del diferent és una virtut. La Roz modifica el codi amb què la van crear a mesura que s'adapta a l'entorn i es converteix en una mare que aprèn sobre una cosa que no està permesa als robots: l'amor. El missatge és, en definitiva, que encara que estem programats per a certes coses, sempre podem canviar les nostres a favor de la societat.

El film de Sanders, que compta en el repartiment de veus original amb Lupita Nyong'o, Pedro Pascal i Kit Connor en el paper dels tres animals protagonistes -en espanyol serà Macarena García l'encarregada d'interpretar la Roz i Álvaro Morte de donar vida al Bribón-, és, sens dubte, una nova joia de l'animació. I, anant encara més lluny, és el film més original en un any en què les grans triomfadores del gènere han estat seqüeles de franquícies.

DreamWorks va recuperar una mica de terreny el 2022 amb la magnífica seqüela El gato con botas: el último deseo després d'una ratxa fluixa. En un món coronat per Pixar i Disney, l'estudi d'animació ha apostat per una cosa nova i la jugada ha estat mestra amb un film que recorda l'esperit de la saga Cómo entrenar a tu dragón -Sanders va coescriure i codirigir la primera entrega de la saga de l'Hipo i el Desdentado estrenada el 2010 juntament amb Dean DeBlois i va crear i codirigir Lilo & Stitch (2002). Aquest últim també amb DeBlois-.

Sembla més que segur que Robot salvaje s'ha guanyat un forat entre les futures nominades a l'Oscar a Millor pel·lícula d'animació. Hauria de passar una cosa molt estranya perquè un film tan emotiu, preciós i increïble com aquest no estigui entre les candidates.                                                           

Andrea Zamora – sensacine.com