Cinc anys després dels esdeveniments de Jurassic World: Dominion, una expedició mèdica s’aventura en una regió equatorial remota per extreure ADN de tres dinosaures gegants. Però els expedicionaris queden atrapats en una illa on faran un descobriment esgarrifós.
Crítica:
'Jurassic World Rebirth' triomfa en el seu homenatge a Steven Spielberg encara que no està exempta d’errades
Les primeres crítiques de Jurassic World: el renéixer celebren el seu amor per Steven Spielberg i la seva oda als dinosaures, tot i no ser perfecta
Jurassic World Rebirth serà una de les primeres pel·lícules a arribar la temporada d’èxits de taquilla d'aquest estiu. Després de l'èxit de Com ensinistrar un drac i Lilo y Stitch, sembla que el film amb dinosaures i criatures sorgides d'experiments genètics pot arrasar a la taquilla. Les primeres reaccions afirmen que no és una entrega més: és un homenatge conscient i sorollós al llegat de Steven Spielberg.
Cinc anys després dels successos de Jurassic World: Dominion, aquesta nova entrega, dirigida per Gareth Edwards, situa el grup protagonista encapçalat per Scarlett Johansson a l'illa de Saint-Hubert, on els ecos del passat d'InGen encara ressonen entre la boira -i n’hi ha per a això i per a molt més, David Koepp, guionista de les dues primeres entregues, torna-. Un laboratori oblidat, dinosaures modificats amb potencial mèdic i un equip que, com és habitual en aquesta saga, és a punt de descobrir que jugar amb la vida segueix tenint conseqüències.
El repartiment de Jurassic World: el renéixer no escatima en rostres reconeixibles. A l'esmentada Johansson, s’hi sumen noms propis com Mahershala Ali, Rupert Friend, Jonathan Bailey, Manuel García-Rulfo i més, que se sumen a aquesta expedició prehistòrica que promet emocions, rugits i, segons alguns crítics, una miqueta més de cor que en les últimes entregues.
Universal ja ha celebrat una primera projecció a Londres i l'embargament social ha caigut com un meteorit. Les valoracions inicials coincideixen en una cosa essencial: Gareth Edwards (Godzilla, Rogue One) ha volgut tornar a la saga el seu ADN original. Spielberg planeja sobre cada enquadrament, i no és casualitat, ja que com us diem, el guió ve signat per Koepp, el mateix que va traslladar les novel·les de Michael Crichton a la gran pantalla als noranta.
En l'aspecte tècnic, hi ha poc a retreure. Edwards torna a treure or d'un pressupost ajustat –ja ho va demostrar a The Creator– i aquí es llueix amb criatures, atmosferes i set pieces que no desentonen amb les grans superproduccions de l'estiu.
Qui més aplaudiments s'emporta, per ara, és Jonathan Bailey, la interpretació del qual ha aconseguit eclipsar, per a sorpresa de molts, pesos pesants com Johansson o Ali. Però no tot és eufòria. Diversos assistents coincideixen que la històriacau en llocs comuns, i que el desenvolupament de personatges pateix una certa previsibilitat. “Monòtona” i “predictible” són paraules que han sorgit sovint entre els qui esperaven una narrativa més arriscada.
