Quarta entrega de la reeixida saga de comèdia familiar Padre no hay más que uno. El Javier (Santiago Segura) i la Marisa (Toni Acosta), i la seva família al complet tornen a la càrrega. La divertida tribu reprèn la seva atzarosa realitat diària, amb la cura de la casa i dels nens, i uns quants desastres i peripècies, de nou amb molt d'humor per a tots els públics. (Sensacine)Properament...
Crítica:
“Padre no hay más que uno 4”: la saga continua
La quarta pel·lícula de Padre no hay más que uno 4 promet rialles i moments inoblidables. Una de les millors coses que tenen aquestes pel·lícules és que l’humor és comprensible. Tant si sou pares com si sou fills no us avorrireu en cap moment de la pel·lícula.
Hi ha sorpreses i per descomptat no us les veureu venir. Santiago Segura té el do de convertir situacions quotidianes en comèdia. Cert és que de vegades es fa humor molt bàsic, però no per això, la pel·lícula és menys graciosa.
Però, de què tracta “Padre no hay más que uno 4”?
És el 18è aniversari de la filla gran, la Sara. De sobte, i sense que ningú s'ho esperi, el seu xicot, l’Ocho, li demana matrimoni. Sense dubtar-ho amb prou feines, ella accepta, deixant la família sense paraules.
Entre voler separar la parella de colomins, bregar amb la “fama” de la Rocío, i intentar que els avis se'n vagin de la casa… A aquesta família l'esperen unes setmanes complicades. Com no poden ser d’una altra manera en la vida d'aquests personatges que ja tots coneixem.
Amb 6 fills, un casament proper, un sogra entremetedora, i uns cunyats molt peculiars, aquesta pel·lícula promet moments de riure sense igual. I no us decebrà. Repleta de moments incòmodes i escenes on ens sentirem identificats, aquesta quarta entrega és per a mi, una de les millors de la saga. Tot i que la segona també va estar genial.
A cada nova entrega se superen
Santiago Segura ha trobat en aquesta saga familiar, la gallina dels ous d'or. Milers de persones han vist aquests actors i actrius créixer a cada pel·lícula. I sempre, les coses van a millor. Això podria haver anat malament, els nens creixen, ja no són tan adorables… Però al contrari que moltes persones pensen, aquests nens i adolescents cada cop són millors intèrprets.
Tant en aquesta nova entrega com en l'anterior, se'ns va presentar un personatge nou, la Cris, la benjamina de la família, que és un afegit genial, i que, com la Paulita al principi, és un personatge murri que no deixa de fer-nos somriure. Cadascun dels personatges són únics i especials, i tant de bo que les seves històries siguin recordades per a molts molts anys.
