La Bridget està sola després d'enviudar fa quatre anys, quan el Mark va morir durant una missió humanitària al Sudan. És la mare del Billy, de nou anys, i de la Mabel, de quatre, i es troba en una mena de llimbs emocionals mentre cuida els nens amb l'ajuda dels seus millors amics i d'un antic amant, Daniel Cleaver.
Crítica:
Una acollidora comèdia romàntica amb bon tancament
El 2001 va arribar a les sales de cinema un personatge femení que amb els anys es convertiria en un símbol tan britànic com el te amb galetes. Noia de trenta anys, soltera i plena de complexos, amb una vida sentimental que és un desastre, fins que es diu a ella mateixa que té només dues ambicions: aprimar-se i trobar l'amor veritable. Aquesta dona és Bridget Jones (Renée Zellweger).
Després de més de 20 anys de recorregut, entre molt d'humor britànic, grans amistats, qüestionaments sobre la vida i el sexe, torna aquesta heroïna de la comèdia romàntica amb Bridget Jones: Loca por él, on la Bridget és vídua i està sola des de fa quatre anys quan el Mark (Colin Firth) va ser assassinat en una missió humanitària al Sudan.
Ara és mare soltera del Billy de 9 anys i de la Mabel de 4, i està atrapada en uns llimbs emocionals, criant els seus fills amb l'ajuda dels seus lleials amics i del seu antic amant Daniel Cleaver (Hugh Grant). Pressionada per la seva família de la vida Shazzer, Jude i Tom, la seva companya Miranda, la seva mare i la seva ginecòloga la doctora Rawlings (Emma Thompson), perquè construeixi un nou camí cap a la vida i l'amor, la Bridget torna a la feina i fins i tot prova les aplicacions de cites, on aviat serà atreta.
La pel·lícula torna a atrapar amb l'encant de Bridget Jones i les seves situacions gracioses, impulsades per la seva aparent poca traça, però sense oblidar el seu bon cor, així estigui una mica sufocat de tristesa, ja que el primer acte té un to malenconiós i aconsegueix posar en context l'espectador, fins i tot si no ha vist alguna de les entregues, encara que sens dubte pot gaudir-la més si les veu totes.
Personatges tan importants per a aquesta franquícia britànica com Daniel Cleaver, fan que cada detall sigui més britànic que l'anterior, convertint Bridget Jones en una de les icones més importants del cinema d'aquesta regió del món en els últims anys, al costat de Paddington o del mateix Big Ben, aconseguint seqüències que fàcilment s'ajusten a un gènere com la comèdia romàntica, encara que amb una forma molt Bridget Jones que aconsegueix separar-la de la resta.
[...]
En aquesta quarta entrega Bridget Jones: Loca por él consolida un personatge que és un referent de la comèdia romàntica i del cinema britànic, sense pretendre ser res més, ja que des d'aquesta comèdia que sembla inofensiva, es presenten missatges sobre la importància de donar-se una oportunitat en tot i en qualsevol part de la vida, i que independent de les decisions que cadascú pren en el rumb de la seva vida, l'afecte de la família i de l'amistat nodrida pels anys, és un preciós regal que fa que valgui la pena tornar a començar, perquè com assenyala Bridget Jones en una de les seves moltíssimes frases cèlebres: “A vegades tinc la sensació que la meva vida s'assembla massa a una comèdia romàntica, però sense el final feliç garantit”.
Una pel·lícula que de segur, si heu seguit durant tots aquests anys un dels personatges més importants del cinema britànic, us farà plorar de riure i d'emoció per les variades referències a les seves entregues anteriors, i per què no, posarà a prova el vostre coneixement de la franquícia. Personalment, de totes les bones frases de les pel·lícules, em quedo amb: “Mai subestimis el poder d'una dona soltera amb una bona carrera i una ampolla de vi”. Salut!
