L’Empar, una grangera de 60 anys, necessita que la seva vaca Tona quedi prenyada per mantenir la seva granja. Després de diversos intents fallits, demana ajuda al Bernat, el propietari de la granja més gran de la zona. Quan la Tona queda prenyada, el veterinari adverteix que la gestació és de risc. L’Empar s'enfronta al poble per protegir la tranquil·litat de la vaca. Amb l'ajuda del Riqui, un jove nouvingut, i el Bernat, descobrirà que mai no és tard per començar de nou.
Crítica:
Maternitats
L’Empar viu sola a la seva aïllada casa als afores d'un petit poble. És gran i viu presonera de l'amargor. El seu únic interès és cuidar la seva vaca Tona, però aquesta necessita quedar-se prenyada i l’Empar es veurà obligada a demanar ajuda al Bernat, un granger del poble que la coneix bé i amb qui l’Empar sembla tenir qüestions pendents del passat. A més apareixerà pel poble el Riqui, el jove nebot d'una vilatana ja difunta, el qual demostra tenir bona mà amb la vaca de l'Empar.
L'actriu Cristina Fernández Pintado i el realitzador Miguel Llorens (amb una àmplia carrera com a director de fotografia) uneixen esforços per oferir aquest interessant drama rural que parla de la soledat i dels cops de la vida, però també de les segones oportunitats, que és possible redreçar el rumb. El guió de Cowgirl, coescrit també per Rafa Albert, presenta uns quants personatges creïbles, la relació dels quals es manté sempre en el territori de la mesura. La protagonista evolucionarà sòbriament des de l'opacitat emocional fins a una gradual obertura del cor. Potser donar entrada als altres, cedir en petits detalls, pot provocar també que una recordi sentiments oblidats, que el perdó i la compassió curin les pròpies ferides i el dolor doni pas a l'amor compartit.
La pel·lícula conté un personatge fantàstic, el de l'Empar, que l'actriu Isabel Rocatti fa propi i dota d'una gran potència. Dona de caràcter, orgullosa i solitària, la veritat és que empatitzem amb les seves sortides de to, tot i que ella i altres personatges sembla que no saben dir exabruptes sense blasfemar lletjament. Els actors Pep Munné i Carlos Cuevas li donen perfecta rèplica amb una treball magnífic. Rodada amb gran senzillesa i classicisme, amb localitzacions molt comptades, la pel·lícula enalteix la vida tranquil·la al camp i ofereix una reflexió sobre el trist buidament dels nostres pobles i llogarets, convertint de passada els urbanites en persones una mica ridícule